papel artesanal

Primeramente cortamos las hojas de papel y los diarios a trocitos pequeños.
Echamos todos los trocitos dentro del cubo de agua y lo dejamos en remojo medio día.
Para facilitar que los trozos de papel se vayan deshaciendo removemos el agua con la cuchara de vez en cuando.




Utilizando el colador vamos cogiendo la pasta de papel y la vertemos en la jarra.
Una vez hemos separado la mezcla pastosa de papel del agua sucia y la hemos vertido en la jarra, cogemos la cuchara (en caso de practicarlo con niños) o la exprimidor y molemos aun más la mezcla.
Cuando más fina sea la mezcla obtendremos un papel de menor grano y más fácil será escribir en él.


Ahora vertemos todo el contenido de la jarra en la cubeta con agua.
Ya estamos preparados para crear papel.
Sumerge el marco en el interior de la cubeta y súbelo otra vez distribuyendo uniformemente la mezcla de papel sobre la rejilla.
Ve removiendo de vez en cuando el interior de la cubeta con la cuchara para homogeneizar el líquido.



Escurrida toda el agua de la pasta del marco volcamos la rejilla sobre un trozo de tela.
Cubrimos la película de pasta de papel que hemos situado sobre el trozo de tela con otro trozo de tela.
Volvemos a sumergir el marco en la cubeta y volcamos su contenido escurrido sobre el trozo de tela anterior. Al acabar cubrimos la pila con otro trozo de tela.
Repetimos estos pasos hasta obtener una pila de 10 o 12 láminas de mezcla de papel.


Situamos entre las dos tablas de madera la pila anterior y la comprimimos aplicando peso sobre la nueva pila- podemos situar unos cuantos libros gordos encima de la tabla.
Cuando se ha haya escurrido todo el agua de la pila quitamos la primera tabla y separamos las láminas de mezcla de papel de los trozos de tela con mucho cuidado.


Dejamos secar las láminas en un lugar seco y caluroso durante un día completo.
Tendremos nuestras hojas de papel reciclado listas para ser dibujadas nuevamente.
Crea una gran variedad de tipos de papel utilizando diferentes hojas viejas, mezclando la pasta con colorantes, añadiendo semillas o restos de flores.

Johannes Gutenberg

Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (vora 1398, Magúncia - 3 de febrer, 1468) va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seues contribucions i la invenció de la impremta de caràcters mòbils durant la dècada del 1450. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa.

Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a Mestre dels Naips.[1]

La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

Linotipia

La linotípia és una màquina utilitzada per a la composició tipogràfica que es caracteritza per què es fonen tots els caràcters d’una mateixa línia en un sol bloc. La primera linotípia fou dissenyada per Ottmar Mergenthaler i posada a punt en 1886 pel New York Times.

Les operacions fonamentals que efectua una linotípia són la composició, la fosa, i la distribució. Els òrgans de composició comprenen els magatzems de matrius, el teclat i el componedor. El magatzem, que és un recipient de metall, consta de 90 canals paral·lels que contenen matrius classificades, o plaquetes de coure que porten gravades en un buit les lletres o senyals. El teclat, semblant al de les màquines d’escriure, té 90 tecles que regulen l’obertura dels extrems dels canals del magatzem. Les matrius alliberades per les tecles s’ordenen al componedor i formen la línia que es fondrà. Les separacions adequades entre paraules, per a l’obtenció de longituds uniformes, s’aconsegueixen amb la intercalació de petits fragments d’acer. La línia de matrius formada en el componedor és conduïda per un elevador davant del motlle, de dimensions iguals a les de la línia. Aquest motlle, situat davant del gresol que conté l’aliatge fos, s'omple amb aquest i un refredament ràpid dóna lloc a la línia. Les matrius s’envien al distribuïdor, on es classifiquen caient al canal corresponent del magatzem.

Modernament les linotípies han incorporat mecanismes automàtics per a la composició de caràcters. Aquests dispositius s’accionen amb una banda perforada que té codificats tots els caràcters del text i s’interpreta amb un dispositiu de lectura electrònic.